Les lesions condrals del genoll tenen diferents manifestacions i maneres de presentació. Els símptomes i els tractaments dependran de la mida de la mateixa, de la localització, de la demanda funcional, de la presència de cossos lliures condrals, del gruix de la lesió, de l’alineació de l’extremitat, del temps d’evolució i de les lesions acompanyants.
Les tècniques clàssiques de tractament com el desbridament, l’abrasió o la microperforació permeten tractar lesions de petita o mitjana mida, o lesions poc simptomàtiques. No obstant, en lesions més avançades es realitzen tècniques de restauració en les que s’intenta recobrir el defecte amb teixit cartilaginós. Tot i que l’enfocament ha de ser totalment personalitzat, les dues tècniques més freqüentment realitzades pel Dr. Gelber es diferencien en si la lesió és només del cartílag articular o si per altra banda la lesió també compromet l’os subjacent (lesió osteocondral).
Lesió condral
Les lesions condrals que afecten a tot el gruix del cartílag normalment requereixen ser tractades mitjançant alguna tècnica de substitució o regeneració. Actualment es parla de nombrosos tractaments basats en factors de creixement o suplements alimentaris que prometen una regeneració del mateix. No obstant, mai s’ha demostrat que això sigui una realitat i més aviat el seu ús en aquests casos tenen un altre rerefons allunyat del coneixement científic. Una tècnica de recent desenvolupament i que ha demostrat resultats molt favorables és la d’associar un perfeccionament de l’anomenada microfractura juntament amb un estabilitzador del producte de la mateixa.
La microfractura consisteix en la realització de petits canals a l’os subcondral per a permetre que les cèl·lules progenitores de la medul·la òssia del pacient accedeixin a l’àrea de la lesió, i posteriorment ajuden a generar un fibrocartílag que ompli el defecte condral. No obstant aquestes cèl·lules normalment es dilueixen de la zona a regenerar degut a la seva falta de contenció. S’ha desenvolupat un perfeccionament de la microfractura, la qual generava canals d’uns 3mm de diàmetre quan la nova tècnica, denominada nanofractures, realitza canals de només 1mm de diàmetre, permetent augmentar la precisió i eficàcia. Per evitar que les cèl·lules progenitores es dilueixin, es combinen la tècnica amb l’aportació in situ d’una matriu. Si bé fins ara no hi ha cap tècnica que hagi demostrat regenerar perfectament la complexa estructura del cartílag original, aquesta si que ha demostrat uns resultats histològics i clínics alentidors. Finalment el Dr. Gelber és l’únic cirurgià que a Catalunya realitza trasplantament de cartílag fresc, evitant la necessitat de la col·locació de pròtesi de genoll en pacients joves.
Lesió osteocondral
Quan les lesions afecten no només tot el gruix del cartílag sinó també a l’os subjacent, una tècnica que regeneri només la capa cartilaginosa fallarà en el seu intent de recuperar un normal funcionament del genoll. Un cop més, el tractament depèn de la mida i localització de la lesió. No obstant, és de preferència del Dr. Gelber la realització de transferències de cilindres osteocondrals del propi pacient (autòlegs), tècnica denominada com a mosaicoplastia. En els casos que la lesió a tractar sigui molt gran, la font de l’empelt es el banc de teixits BST. Actualment el Dr. Gelber és l’únic cirurgià a Catalunya que realitza trasplantament de cartílag fresc de donants joves. És l’única alternativa per lesions greus i àmplies del cartílag articular que realment restitueix el complex teixit cartilaginós. Pot observar algunes d’aquestes cirurgies en la secció de vídeos.
Osteocondritis dissecant
L’osteocondritis dissecant del genoll (OCS) és una malaltia causada per una reducció temporal de l’aportació sanguínia a l’os del genoll. Ocorre més freqüentment en adolescents, generant dolor pel despreniment d’un fragment de cartílag i el seu os subjacent. No obstant, moltes vegades el fragment de cartílag només està parcialment després i pot donar una falsa sensació de normalitat en la seva exploració artroscòpica.
Els símptomes de la OCD inclouen dolor, tumefacció del genoll, limitació de la mobilitat i bloquejos ocasionals degut a fragments osteocondrals despressos dintre de l’articulació.
El tractament de la OCD dependrà fonamentalment de dos factors:
- L’estadi de la lesió: En graus 1 o 2, on la lesió encara es troba sense desprendre’s, la capacitat de curació amb tractament conservador és major que si el fragment es troba parcial o totalment separada del seu lloc originari.
- La maduresa esquelètica del pacient: en els pacients postpuberals on la fisis de creixement es troba en una fase avançada del seu tancament la capacitat de curació espontània o amb ajuda de tractament conservador disminueix enormement.
El tractament quirúrgic de la OCD es realitza de forma artroscòpica en la gran majoria dels cassos. Les opcions de tractament dependran de la mida i evolució de la malaltia:
- Resecció de fragments osteocondrals lliures: es realitza com a únic gest en situacions molt limitades. Generalment es realitza en combinació amb altres tècniques més complexes.
- Fixació de la lesió: És la situació ideal del tractament artroscòpic. Es realitza quan la lesió es troba parcial o totalment despresa. En moltes situacions, tot i que la lesió sembli estar en el seu lloc, la precisa avaluació observa que la mateixa en realitat es troba inestable. En aquests casos, es realitza l’eliminació de l’os afectat que es troba sota el cartílag separa prèviament, s’omple amb moltes petites quantitats d’os extret del mateix genoll, per finalment tancar el defecte amb el cartílag sa i fixar-lo amb 1 o 2 cargols. Aquests cargols es retirarà després d’aproximadament 2 mesos des de la seva col·locació. Durant aquest període, tot i que la mobilitat no és necessari que es limiti, el pacient no pot recolzar el seu pes en aquesta extremitat inferior.
- Reconstrucció de la lesió: En casos avançats de OCD quan el fragment osteocondral després no es troba viable, o en defectes condral d’altres causes, és necessari recórrer a cilindres osteocondrals del propi pacient (mosaicoplastia) per omplir el defecte de forma artroscòpica, en la gran majoria de casos.