Els meniscos són fibrocartílags en forma de semilluna que omplen els espais entre les superfícies articulars de l’os de la cama (tíbia) i de l’os de la cuixa (fèmur). Existeix un menisc a la part interna (el menisc medial) i un altre a la part externa del genoll (el menisc lateral). Són importants per a l’estabilitat i la funcionalitat de l’articulació del genoll, i també absorbeixen cops i disminueixen el desgast del cartílag.

És una de les lesions més freqüents del genoll.

Quan es trenquen, el genoll pot bloquejar-se total o parcialment, o només manifestar-se com un dolor en els moviments de gir o posicions amb l’articulació molt flexionada. Les persones més joves acostumen a lesionar-se els meniscs practicant esport. Les persones de més edat acostumen a patir ruptures per desgast.

És molt important saber com afecta aquesta lesió a la seva activitat habitual, quant dolor li genera, i quines són les seves expectatives respecte al tractament proposat.

Tot i que tenir una ruptura del menisc no necessàriament implica una intervenció quirúrgica, aquesta pot requerir diferents alternatives:

Meniscectomia

Consisteix en la resecció del teixit meniscal trencat. L’objectiu és mantenir la major quantitat de menisc possible. Aquesta tècnica només s’utilitza quan el teixit meniscal no sigui reparable.

Sutura Meniscal

Consisteix en la reparació amb sutures de la ruptura meniscal, sense ressecar res de teixit. Exigeix un gran maneig de la tècnica artroscòpica.

Substituts meniscals

En casos de reseccions meniscals prèvies amb certa quantitat conservada de teixit meniscal, el defecte creat pot completar-se amb un substitut meniscal sintètic (Actifit).

Trasplantament meniscal

En els casos que el pacient presenti simptomatologia secundària a la resecció prèvia de tot el menisc. En aquests casos, el menisc prové d’un banc de teixits.

Correcció de lalineació de lextremitat inferior (osteotomies). Acostumen a estar indicades en casos en que la desviació repercuteixi de forma significativa en el bon funcionament del genoll.

VEURE OSTEOTOMIES

Teràpia amb plasma ric en plaquetes (PRP). El tractament amb PRP, àmpliament i erròniament coneguts com a “factors de creixement”, té com a funció disminuir el component inflamatori sense haver-se demostrat que generi una regeneració del teixit lesionat. No obstant en ocasions pot indicar-se quan un tractament quirúrgic no pot realitzar-se per diferents motius.

 

Teràpia amb cèl·lules mares. Les teràpies biològiques són un dels reptes del present i del futur. S’indiquen en casos puntuals per a promoure la curació. El seu ús encara no està estès per a tractar les lesions meniscals.

Arribada la necessitat del seu tractament quirúrgic en qualsevol de les seves modalitats, el pacient és instruït per a les cures prèvies a la seva cirurgia amb unes senzilles indicacions.

Després de la cirurgia

El dia posterior a la cirurgia i abans de marxar a casa, el pacient rep tota la informació necessària en relació a les cures postoperatòries i deixa l’hospital amb una cita en uns 10 dies aproximadament, per revisar la ferida quirúrgica i retirar els punts.

VEURE CURES POSTOPERATÒRIES

Rehabilitació

Els exercicis postoperatoris després d’una cirurgia dels meniscos depèn del tipus de cirurgia realitzada. En fases, i com a norma general, no s’ha de passar a la següent fins a assolir-se l’objectiu plantejat al inici de cada fase. De totes maneres, els exercicis precisos que es poden realitzar depenen en última instància del tipus de cirurgia a la que s’hagi sotmès.

Primera fase general

Control del dolor i la inflamació

Vostè observarà que el seu genoll es troba adolorit i inflamat els primers dies. Per millorar això, és recomanable:

  • Mantenir tant com sigui possible la cama aixecada.
  • Aplicar fred uns 15 minuts uns 4 o 5 cops al dia.
  • Prendre els antiinflamatoris i analgèsics recomanats.
  • Utilitzar la medicació pautada com de rescat si hi ha dolor intens.

Menisectomía o resecció meniscal simple

  • Utilitzar les crosses a demanda, segons la tolerància al dolor.
  • Mobilitat sense limitacions, augmentar progressivament.
  • Exercicis de tonificació generals.
  • Progressió de totes aquestes recomanacions progressivament, per evitar dolor que limiti la recuperació.

Sutura o reparació meniscal

  • Utilitzar crosses per a la deambulació segons necessitat.
  • Mobilitat: fins a 90º entre setmanes 0-6, però només en descàrrega. Després augmentar progressivament la mobilitat.
  • Càrrega: entre setmanes 0-3, exclusivament amb el genoll fixe en extensió amb immobilitzador. Entre setmanes 3-6 ja incloent mobilitat fins a 90º. Posteriorment segons tolerància, progressivament.
  • Exercicis de tonificació generals.
  • Progressió de totes aquestes recomanacions progressivament, per evitar dolor que limiti la recuperació.

Sustitución o trasplante meniscal

  • Utilitzar crosses per a la deambulació segons necessitat.
  • Mobilitat: fins a 90º entre setmanes 0-6. Després augmentar progressivament la mobilitat.
  • Càrrega: res de càrrega entre setmanes 0-3. Entre setmanes 3-6 càrrega parcial progressiva amb mobilitat fins a 90º. Posteriorment segons tolerància, progressivament.

  • Exercicis de tonificació generals.
  • Progressió de totes aquestes recomanacions progressivament, per evitar dolor que limiti la recuperació.